Colpeja Fort

Intro: ---

---

Un vell puja una senda del poble a la muntanya,

i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

respira fort i torna cap a casa.

Ja no queden raboses ni llops,

ni esclatasangs, ni margallons,

ni figueres de pala, ni una trista sargantana.

Un vell puja una senda del poble a la muntanya

i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

respira fort i torna cap a casa.

Ja no veu enamorats pels racons,

ni sibarites del cannabis tampoc,

ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.

-

Ja fa temps que no plou,

els caragols ja no pasturen,

i ara que hem de sobreviure

som imprevisibles,

-

colpeja fort.

En la part de la dolçaina Mim-Sim-Fa#-Mim

---

Un vell puja una senda trencada i derruïda

i com més camina més renega de la vida,

i blasfema i se´n recorda de la guerra.

Pels camins de pols xeringues i preguntes,

els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen

i els marges ploren, les pedres ploren.

Tots els pous s´han farcit de sal

i els diners han canviat de mans

i els marges ploren i els fills se´n van del poble.

-

ho hem gastat tot en la sembra

i ara no podem regar,

i ara que hem de sobreviure

som imprevisibles,

-

colpeja fort.

-

Ens mantindrem fidels a aquest poble,

ens mantindrem sempre fidels

al nostre poble.

-Acord l'aire

Garbell del temps

parany a la memòria.

El timó no borta

el desert s´acosta

Colpeja fort companya

Colpeja.

Sempre que toque la dolçaina és Mim-Sim-Fa#-Sim