Els Sabates Joan Manuel Serrat

A la neu algú les va llençar, va
llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Passa un home viu i lleuger el pas,
lleuger el pas,
passa un home que no les veu pas.
El segon, dins la glaçada nit,
el segon, té pressa, enyora el llit.
El tercer, cec, les ha trepitjat,
el tercer de res no s'ha adonat.
A la neu algú les va llençar, va
llençar,
a la neu dues sabates hi ha.
Una dona les mira i les veu, i les
veu,
una dona les veu i no ho creu.
Un altre home diu: "No són per mi",
un altre home de posat molt fi.
Quanta gent que passa amb l'ull
sorrut!
Quanta gent l'esperança ha perdut!
Quina sort!, hi són quan passo jo,
passo jo,
quina sort!, la neu m'ha ofert un
do.
Vaig corrent descalç tots els
camins, els camins
vaig corrent, les prenc amb dits
felins.
Les escalfo, fredes són com gel,
les escalfo amb la llum d'un estel.
Oh miracle!, les he somniat tant.
Oh miracle!, a la mida em van.