Canço de matinada
Joan Manuel SerratÁlbum: Serrat Sinfonico (1969)
Tono: — Capo en traste null
D
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar.
GD
Un cop de llum i el crit d'una garsa
EA
que ha despertat amb fam i busca per
D
entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.
GD
O potser el gall que dins la cort canta.
EA
La nit és morta, i ja es fa clar,
GD
la nit és morta, i ja es fa clar.
DG
Mentre jo canto, de matinada,
AD
la vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.
Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.
I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg.
el camí que han de fer és molt llarg.
Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple
de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes, que pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.
I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.
I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.