20 de març

M'hauria agradat estar despert

aquell matí que amb un vestit verd

entre uns bladars

ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.

Tenia plenes d'ocells les mans

i cel amunt

els anava escampant.

El voltaven les abelles.

Duia un barret de roselles

i a la bandolera

em duia la primavera

el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert

o haver deixat els balcons oberts

i en el meu son

intuir com...,

teules i branques s'omplen de nius

i el roc eixut torna a mullar-se al riu

i el crit agut

d'una perdiu.

I del conill la mirada

i olorar la matinada

que a la bandolera

ens va dur la primavera

el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert.

Jeure damunt d'un roc com um lluert

de panxa al sol

i amb un flabiol,

i haver sortit a rebre'l com cal

i guarnir amb flors de paper els portals

com si fos temps

de carnaval.

Però aquell matí jo dormia

tranquil, perquè no sabia

que a la bandolera

em duia la primavera

el vint de Març.