Només em quedes tu

Estava tot sol,

en-vol-tat d’un gran silenci blanc

empresonat en una fosca nit.

El teu alè

darre-re meu el vaig sentir cremant

i els teus llavis em van se- duïr.

No podia creure

que al final haguéssis arribat!

Vaig supe-rar

amb difi-cul- tat la barrera dels somnis

derrotant la fera més cruel.

No podia creure

que al final haguéssis arribat!

Vas lluitar com un animal

Fins que em vas trobar.

NO PUC VIURE SENSE SO-MIAR

DEIXANT DE BANDA EL MÓN REAL.

MAI NO DEIXARÉ D’ESPE-RAR

QUE EL SOMNI ES FACI REALITAT.

NOMÉS EM QUEDES TU (x2)

El misteri

de la lluna va cobrir-ho tot

amb el batec dels nostres cors rebels.

Sé que la vida

ens farà dir-nos adéu aviat

per poder tornar a ser com abans.

No podia creure que al final, etc.