Ara vinc d\'enlloc

I ara vinc d’enlloc

D´enlloc no vol dir a poc a poc

Ni que la memòria s´oblidi del record,

No vol dir tampoc

Que conegués la mort

Ni que abracés la cintura de l´únic tresor

Que he tingut per tenir

Que he ensumat per gaudir

Que és l´últim cop de sort

Que l´hi ha sobrat al meu cor

Són les últimes promeses que prometo tirar al foc

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

x2

He cregut convenient

Marxar a contracorrent

I enrampar-me amb el

Voltatge de la gent

Simplement

He perdut massa temps

Bolcant el dissolvent

Esquitxava i dibuixava un vent

Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

x2

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

x2

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.

Uaiaiaia i ara vinc d’enlloc

D’on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

Més aprop, més aprop, més aprop, més aprop, més aprop, més aprop...