Valset Els Pets

Nin rondinaire, petit dictador,
sempre trencant-me la son
ratolinet rinxolat i rumbós
em fas somriure amb el cor.
Em vaig prometre no fer-te cançons
per no semblar carrincló,
però no comptava amb la teva
cara de
nen consentit embafat de petons.
Sempre emprenyant-me quan vols
tros de baldufa, sucret esponjós
m’has transformat en badoc
Em vaig prometre no caure en el joc
de fer de pare ofenós
però quan t’arrambes, aquí a la
falda
fas que em desfaci i oblidi la
resta del món.
M’has de prometre que un dia d’agost
abraçat a un altre cos
mort de vergonya, diguis amb conya
que una vegada ton pare et va
fer un valset dolç.