Una estona de Cel

Intro:

Ben depressa ha dinat, s'ha tornat a afaitar

i es posa la jaqueta.

guaita mig d'amagat com la dona al sofà

veu la telenovela.

I li diu adéu, però ella ja no el sent

baixa a l'ascensor, silenciosament.

I així cada dimarts representa que va

aviat a la feina.

Però ha quedat en aquell bar on no hi ha mai ni un gat

a prop de Vila-Seca.

I com cada cop, sent la tremolor,

meitat por meitat alegria.

De la barra estant el cambrer dirà

si vol el de sempre, ella arribarà amb els ulls brillants

i per un instant tot s'haurà aturat.

I per uns breus moments, una estona de cel

ja no importa el demés, una estona de cel

el que dura el cafè... és una estona de cel.

Ben depressa ha dinat a la universitat

s'ha pintat una mica.

Sent com el campanar va tocant els tres quarts

s'arregla la faldilla.

Agafa l'autobus, i seu al davant

només cinc minuts, que no acaben!

com sempre dirà sento haver fet tard

ficant-se vermella.

Ell no dirà res, només somriurà

i per un instant tot s'haurà aturat...

I per uns breus moments, una estona de cel

ja no importa el demés, una estona de cel

el que dura el cafè... és una estona de cel.

Mil cops repetint que no té sentit

seguir aquesta història.

Però aquest temps robat fa tirar endavant

fins poder arribar al proper dimarts...

I per uns breus moments, una estona de cel

ja no importa el demés, una estona de cel

el que dura el cafè... és una estona de cel.

És la meva primera transcripició així que perdoneu

si no és del tot correcta.