Por

(, , , )

Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar,

de deixar anar una altra mentida a la teva mida.

Por de callar, desant les paraules a qualsevol calaix,

per no deprimir-te o fer-te badallar,

saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.

Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,

sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys,

de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.

Et veig, el sol s'amaga entre els teus cabells.

Em sents, aixeques la mirada en aquell precís instant

tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar

(x4)

res no m 'espanta, res no m 'espanta.

(, , , )

Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil tan boig;

de no ser capaç de somriure quan dius que m'estimes.