Noia de vidre

Salleta al trast 1

(, , , )

Cada dia cap als volts de les nou,

mentre el poble es treu el son,

ella surt de casa, sense fer soroll,

esquivant els gats que li estripen els mitjons

Jo l'espero, sense poder dormir,

i l'espio des del llit

tot contant les hores que queden per tenir

el moment pel qual vull que arribi ja la nit

Quan des del campanar

sonen els quarts

sempre empaitant les dotze

Ella des del quarto estant

un breu instant

em mira i plora

Parla amb mi, noia de vidre

Parla amb mi, digue'm que vols

Donaria el que fos per saber què m'amagues

quan et quedes tot sola a casa

Ja fa mesos, des de que va arribar

a la casa del davant,

si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc

però a la nit és meva durant aquells segons

Quan des del campanar....

Parla amb mi...