Ja faré cap Els Pets

Lassegut davant la porta
d'un cafè  on el temps s'hi atura,
veig la gent que sempre ve
atabalada.
Quin destí ens empeny a córrer?,
on va el tren sempre tan de pressa?,
vull guaitar i desxifrar cada
paisatge.
Un exèrcit de corbates
amb el mòbil van enraonant,
gesticulen i s'enfaden,
sembla que faran tard a algun lloc.
El món va massa ràpid.
El món no s'espera ni un instant.
Fa temps ja que no vull seguir el
seu pas.
A  E  D  E  (x2)
No veig nens amb bibicleta,
els carrers desolats supliquen,
de segur se'ls ha cruspit una
pantalla.
Oui els dirà quan plora un arbre?,
Com sabran quan somriu la lluna?,
Innocent!, potser això ja no té
importància.
Sense moure't ni de casa,
el planeta pot ser al nostre abast.
S'esmicolen les distàncies,
però oblidem amb qui hem d'anar a
sopar.
El món va massa ràpid...
Si en cada revolt miréssim a qui
deixem enrere,
ens trobaríem sols en un vagó d'alta
velocitat.