Instants de complaença

Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà?

Qui no ha sentit enveja o ha buscat venjança en va?

Qui no ha sabut desprendre's del llaç d'un trist record?

Molts han entrat al temple sols una quants hi han sabut trobar amor

De la paraula han fet, l'elogi i el retret, només una disfressa

Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença

Qui no ha sentit urgència per veure resultats?

Qui no ha aixafat el feble sentint-se un mateix més gran?

Qui no ha perdut els somnis entre els racons del temps?

Tothom té clar l'inici, ningú sap què li espera al final

De la paraula han fet, l'elogi i el retret, només una disfressa

Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença

(x5)

I tu,com jo, seguim buscant aquest lloc on

sentir amor omplir-se d'esperança

i continuar, com jo seguim buscant aquest lloc

on sentir amor omplir-se d'esperança i continuar