Vora el foc

Vora el foc la nit naix en una escletxa,

s'escapa per la finestra

i es desfà a qualsevol lloc.

Vora el foc la nostra història adormida

i els vells mots que prenen vida

ens impregnen poc a poc.

Vora el foc la nit s'atura

lluny del fred i lluny del vent

i una dolça mà rellisca

sobre dels teus ulls de nen.

Vora el foc el temps recula

i entre els dits tancats del puny,

la nostra herència perduda,

la que ens farà caminar més lluny.

Vora el foc quan és fosc es refugien

les batalles clandestines

que mai ens deixen dormir.

Vora el foc els odis i amors s'aferren

i hi creixen petites guerres

que s'acaben al matí.

Vora el foc desperten feres

que ens faran per sempre forts,

mil espurnes indomables

que guardem al fons del cor.

Vora el foc viuen llegendes

que han cantat la nostra sort,

bruixes velles i valentes,

sàvies i rebels fins a la mort.

Vora el foc desperten feres...