Tu, jeunet i els trens que no hem perdut Cesk Freixas

Des de la finestra d'aquest vagó
que m'acull
veig com passa aquesta terra que és
el trosset que més vull.
Són muntanyes de sucre el que em
queda en el record;
espero que siguis feliç, que et
vagi bé, que ho tinguis tot.
Baixant per Santa Clara he trobat a
faltar els teus ulls,
i tot el que m'explicaven de la
vida, de reüll.
Però no canvio de trinxera, és més,
viure per mil quimeres,
com un final de Jeunet; vull ser la
mà dels qui t'esperen.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo;
aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo,
aquí em planto.
Des de la finestra d'aquest vagó
que m'acull
veig com passa aquesta terra que és
el trosset que més vull.
Són muntanyes de sucre el que em
queda en el record;
espero que siguis feliç, que et
vagi bé, que ho tinguis tot.
Baixant per Santa Clara he trobat a
faltar els teus ulls,
i tot el que m'explicaven de la
vida, de reüll.
Però no canvio de trinxera, és més,
viure per mil quimeres,
com un final de Jeunet; vull ser la
mà dels qui t'esperen.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo;
aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo,
aquí em planto.
I quan desarmis la derrota,
sedueix, Rosa de Foc,
encomana'm l'abraçada, banderes
negres i a l'amor!
I quan les ics del calendari
arribin també al trenta-u,
ja saps que a prop de l'Onyar hi
haurà muralles, però no murs.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo;
aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo,
aquí em planto.