La presó de Lleida Canciones Populares

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó
de presos mai n'hi manquen
petita i bonica,
prou n'hi porta el Baró
lireta liró.
Si n'hi ha 33 presos
tots canten una cançó
l'ha treta i l'ha dictada
petita i bonica,
el més jove de tots
lireta liró.
La nina se l'escolta
de dalt del mirador
a cada posadeta
petita i bonica,
ne devalla un graó
lireta liró.
Els presos se n'adonen
i paren la cançó.
- Canteu canteu bons presos,
petita i bonica,
canteu-me la cançó
lireta liró.
- Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?
- Canteu, canteu-me presos
petita i bonica,
que me'n captiva el so
lireta liró.
Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó,
ja se’n va al seu pare
petita i bonica,
a demanar-li un do
lireta liró.
- Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
- Ai, filla Margarida,
petita i bonica,
quin do vols que jo et do?
lireta liró.
- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai filla Margarida,
petita i bonica,
Això no pot ser, no
lireta liró.
Els presos fugirien,
com quedaria jo?
Digues per què vols, filla,
petita i bonica,
les claus de la presó
lireta liró.
-Ai, pare, lo bon pare,
per treure'n l'aimador.
-Ai filla, la meva filla,
petita i bonica,
qui és el teu aimador?
lireta liró.
-Ai pare lo meu pare,
el més jove de tots.
- Ai filla, la meva filla,
petita i bonica,
això no pot ser, no
lireta liró.
Han cremat la Garriga,
Conflent i el Rosselló.
S'acosta el Sant Diumenge,
petita i bonica,
i els penjarem a tots
lireta liró.
-Ai pare, lo meu pare,
no pengeu a l'aimador.
-Ai filla, la meva filla,
petita i bonica,
ell serà el primer de tots
lireta liró.
Les cordes són filades
que em costen a preu d'or.
-Ai, pare, lo meu pare,
petita i bonica,
pengeu-me a mi i tot
lireta liró.
Feu les forques de plata,
feu-ne els dogals d'or,
i a cada cap de forca
petita i bonica,
poseu-hi un pom de flors,
lireta liró.
Perquè la gent quan passi
senti la bona olor
i resin un parenostre,
petita i bonica,
per l'ànima de tots,
lireta liró.