Volcans

--Celleta al 1er trast per tocar-la en la tonalitat original--

x2

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,

com si a la nit avui se’ns acabes el món,

la llum al cel com dos volcans en erupció,

ballant junts fins que acabem perdent la raó.

x2

trinxera,

en la que vam créixer plegats,

em vas fer creure,

que tot estava al nostre abast,

i ara tot canvia i ens té atrapats,

busquem una sortida entre mitges veritats,

és una guerra i vull lluitar-la al teu costat.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,

com si a la nit avui se’ns acabes el món,

la llum al cel com dos volcans en erupció,

ballant junts fins que acabem perdent la raó.

I el foc que crema,

i és imparable quan ho fa,

treu-me la pena,

i encen-me com un volcà.

i quan tot es torça tu ets l’escalfor,

la meva força sempre que hem guanya la por,

no hi ha moments que paguin el que ens crema el cor.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,

com si a la nit avui se’ns acabes el món,

la llum al cel com dos volcans en erupció,

ballant junts fins que acabem perdent la raó.

x2

x6