No puc deixar-te

Intro: x8

No, no puc deixar-te,

formes ja part del meu desastre.

Sobreviu la lluerna a la terra subalterna,

veig l’horta cada matí il.luminar-se.

Enmig la plaça, el cor, travessant l’assagador.

Ací he aprés a desmuntar-me,

a no creuar més enllà de les vies,

de les línies on volia situar-te.

Les casualitats i un crit m’assalten de vesprada

i acabem esmorzant, a la matinada,

entre el silenci de les façanes

quan les veïnes no badallen.

Encara sonen les primeres campanades.

No puc deixar-te ara que ens hem mostrat les cartes,

m’encisa rebolcar-me a les teues entranyes.

Ací no em pariren, però ací estic, ací visc

orgullós i agraït de que em volgueres acollir.

Ací no em pariren, però ací estic, ací visc,

en quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons.

I avui, avui em gite en tu,

per poder aparcar les solituds

i refer-me a esta menuda pàtria,

que a dies viu a mig camí de la desgràcia.

Torne a casa sol i el ciment ens vol

atrapar, ofegar a l’erm paisatge.

Haurem de fer més gran l’hort, més fort.

Subvertint, assaltant cada marge.

Sent maletes i xiquets retronant a la calçada,

banda sonora dels migdies de tornada

de poble a poble entre les andanes.

No puc fugir d’este miracle

que m’ha donat tantíssimes bones jugades.

No puc deixar-te ara que ens hem mostrat les cartes,

m’encisa rebolcar-me a les teues entranyes.

Ací no em pariren, però ací estic, ací visc

orgullós i agraït de que em volgueres acollir.

Ací no em pariren, però ací estic, ací visc,

en quatre cantons el món, al califat no hi ha malsons.