Quan Caminàvem Aspencat

(intro)
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de
l'essència
A la meua terra hi ha una pluja
d'estels
Quan caminàvem pels carrers de
València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la
resistència.
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut
encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina
fermament
I transforma aquest present
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime
encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble
d'Estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses
enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses,
comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de
l'essència
A la meua terra hi ha una pluja
d'estels
Quan caminàvem pels carrers de
València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la
resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el
vent
Abm A  memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre
sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri
tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de
Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses
enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses,
comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de
l'essència
A la meua terra hi ha una pluja
d'estels
Quan caminàvem pels carrers de
València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la
resistència.
Fins un nou combat.
Em-C-G-D x2
Es difícil oblidar, les façanes
d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan
la por era el segell
I El futur d'aquells infants que
miraven als estels
Il·lusions d'un gran present!
Tu i jo som rebels del temps i la
distància
Alumnes de l'amor, amants de la
insolència
Poetes d'esta nit, pintors del
nostre llit
Les coses imposibles d'explicar
d'aquesta ciència
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en
la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra
història,
som aquell record inoblidable en la
memòria
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de
l'essència
A la meua terra hi ha una pluja
d'estels
Quan caminàvem pels carrers de
València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la
resistència.
Fins un nou combat.
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de
l'essència
A la meua terra hi ha una pluja
d'estels
Quan caminàvem pels carrers de
València
Quan tu i jo teníem somnis rebels