Només amb tu

Obre la porta del cel, on les paraules volen. Només amb tu.

M’he quedat mirant com respirava,

i he tornat a ser com aquell nen.

Ha sortit el sol mentre parlàvem,

i hem aconseguit que pari el temps.

He rigut com mai havia pensat,

m’he sentit d’allò més desitjat.

Hem jugat a ser interessants,

I hem passat mil hores a aquell bar.

Només amb tu els dies són més fàcils,

només amb tu les hores se m'escapen entre els dits.

Només amb tu les hores passen ràpid,

només amb tu, només amb tu.

Mai he sapigut el que pensava,

l’estimat desmesuradament.

Creu-me no fan falta les paraules,

hi ha silencis que et fan més valent.

Només amb tu els dies són més fàcils,

només amb tu les hores se m'escapen entre els dits.

Només amb tu les hores passen ràpid,

només amb tu, només amb tu.

Obre la porta del cel, on les paraules volen.

On les paraules volen.

Obre la porta del cel, on passaran les hores.

Només amb tu.

Només amb tu els dies són més fàcils,

només amb tu les hores se m'escapen entre els dits.

Només amb tu les hores passen ràpid,

només amb tu, només amb tu.

Només amb tu...

M’he quedat mirant com respirava,

i he tornat a ser com aquell nen.

Creu-me no fan falta les paraules,

hi ha silencis que et fan més valent.