Nuredduna

Qui t'havia de dir

que t'havies d'enamorar?

Nuredduna d'una mirada te va bastar.

Nuredduna era una sibil·la

de ses Païsses d'Artà

enrevoltada d'alzinars

a un poblat de l'antiguitat.

I arribà un navegant

de terres hel·lèniques.

Un rostre foraster,

un idioma estranger,

i tot d'una Nuredduna

(Rascando)

te'l varen fer presoner!

(Rascando)

Nuredduna! Nuredduna!

te vares fondre amb les pedres!

I avui restes mirant la mar

per si ell tornarà, capbaixa,

te vares fondre amb les pedres.

I alegres Nuredduna

les ànimes en pena que s'aturen

a la teva ombra

i admiren l'estimar que ens has ensenyat...

(Volver arpegios)

Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.

(Arpegiado)

Contemplava extasiada

el geni grec tocant la lira.

Mira-la com mira

amb mirada d'enamorada!

El geni grec morirà

a trenc d'alba!

El salva la sibil·la,

desfà les cadenes,

"aquest error l'esmenes!",

(Rascando)

li va dir el cap del poblat.

(Rascando)

Nuredduna! Nuredduna!

te vares fondre amb les pedres!

I avui restes mirant la mar

per si ell tornarà, capbaixa,

te vares fondre amb les pedres.

I alegres Nuredduna

les ànimes en pena que s'aturen

a la teva ombra

i admiren l'estimar que ens has ensenyat...

Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.

"Per un batec de l'ànsia

amb ton cor expira,

daríem les centúries de calma que tenim... per un batec"

By: Diego