Somiatruites Albert Pla

En todos los acordes de la intro y
mantener apretada la segunda cuerda
en el tercer traste (Re)
G  Em Cadd9 G (x2)
Hi ha un escola perduda allà al mig
del Montseny,
on només hi estudien els nens...
On només hi estudien els nens que
somien en truites,
és l'escola dels somiatruites...
És l'escola dels somiatruites...
On només hi estudien els nens que
somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu
llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava i
volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu
nòvio era un llop
i es passaven les nits senceres
udolant sota la lluna plena
Així... Com feien? Era:
Au au au auu...
Au au au auu...
(x2)
I la Fina que somiava que respirava
sota de l'aigua
I mai s'ofegava i es feia unes
arracades amb perles marines
Ah! I a més i a més era íntima dels
dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra
era quadrada
i se n'anava a passar les vacances a
una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia
una pedrada al rei
d'Espanya.
I el Gerard que somiava que era un
gat
que somiava que era en Gerard que
somiava.
I la Joana somiava que el seu pare
mai la pegava,
i la Roser que somiava que la mare
mai la renyava,
i la Cristina que se n'anava
xino-xano a la Xina
i parlava xinès de la Xina:
Xino xao xao xao ping xano xino xino
xano...
Xino xao xao xao ping xano xino xino
xano...
(x2)
I l'Albert que somiava i somiava i
somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es
despertava
i a l'escola és clar mai s'hi
presentava,
però la mestra mai li posava una
falta i sempre
l'aprovava.
I és que l'Albert estudiar no
estudiava,
però somiar carai si somiava.
Carai quina senyoreta que simpàtica
que era
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta a les
nits de lluna :
lailo lailolailololai... ole
olele...
lailo lailolailololai... ole
olele...
(x2)
Hi ha un escola perduda allà al mig
del Montseny,
on només hi estudien els nens...
On només hi estudien els nens que
somien en truites.
I el Ramon que somiava coses tan
estranyes
que és impossible explicar-les.
I en fi sobre les coses que somiava
la Laura
és millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava
escoles sense muralles,
ni classes,ni reixes, ni mestres, ni
tonteries d'aquestes,
només finestres obertes per on feien
carreres
els somnis dels nens i les nenes,
i mentrestant la Fina nedava amb
sirenes
Glu glu glu glu…….
Glu glu glu glu…….
(x2)