Solitud Adriá Puntí

Com un mossén ben sord tot
confessant un cor de muts
la solitud em rep amb un ram de
flors
-hola bon dia, benvingut què tal com
et va?
seriosa digna d´un badall
enganxosa amiga fleuma i figa flor,
sense prèvi avis et vindrà a visitar
innocent, quan menys fa falta et
(
ve a trobar de bon cor, de bon
)
gust
hi ha algú que a la fi no et
vol, hi ha algú, sense rancor
2on VERS: Dom La# Sol# La#
Com un senyor l´he convidat a un te
melós
hem xerrat junts amb pau pels
descosits
tots dos fins tards perduts hem
passejat pel port
hem barrejat un cigarret, ben tous
fent tombs
tots junts hem renegat del temps
com bons cosins hem anat al llit,
idiota i crua, llefiscosa amb gust,
xiripitiflautica ambulant
quan menys fa falta et ve a
(       )
trobar innocent.
hi ha algú que a la fi no et
vol, hi ha algú, sense rancor
signes del  temps, on ets?
3er VERS: Dom La# Sol# La#
Sota el cobrallit, cada voraviu,
rera cada cul, tot fent un pipi,
cosint calçotets, ebri recordant el
pa amb vi oli i sal
li he picat l´ullet amb riure de
peix delicadament li he volgut dir
adéu
s´ha enrampat la mà, de genolls
plorant,
m´ha agafat el pit ben fort m´ha dit
noooo, no em deixis mai, mai sola...
x3